PUDDING CAKE
1 Apr 2016 3:22 AM (9 years ago)

Aquesta recepta s'hauria pogut anomenar "què faig amb una tonya seca i que siga mengívol?", però no quedava bé. Realment era una "mona" de l'Alcúdia, però per al cas és el mateix. No volia que se'm fera malbé definitivament i em vaig idear un dolç. Ja ho deia mon pare que "de tirar, ningú es fa ric" Per tal que tinguera un nom més "exòtic" em vaig inverntar una denominació que deu ser una heretgia en anglès. Ara bé, si cola, cola.
PUDDING CAKE
INGREDIENTS:
1 tonya seca de Cal Molinero
1 got de llet vegetal (en el meu cas, d'espelta)
3 ous
1/2 got de sucre
1 cullerada de vinagre de poma
2 pomes Golden de Lleida
10 orellanes
1/2 got de panses "sultanes" sense pinyol
1 culleradeta complida de canella de Ca Manolo
1 llimó (només la pell)
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb l'aire a 250ºC.
En un cassó posem el sucre i quan agafe un color daurat bronzí i es faça caramel, li afegim la cullerada de vinagre de poma, així estarà més líquid. Amb el caramel untem tot el fons del motle que usarem per a fer el dolç. En el meu cas era un en forma de corona. Hem d'anar molt alerta de no cremar-nos amb el caramel.
Posem a bullir la llet amb la corfa de del llimó i la canella sense que arribe a arrencar el bull i la reservem ben colada. Quan estiga tèbia, li afegim els tres ous i la batem amb la trituradora.
Tallem les pomes pelades a dauets i en col·loquem la meitat al fons del motle. Damunt li posem trossos de poma trencats a mà. A sobre, panses i orellanes tallades a trossets. Ara, més tonya. Continuem posant capes de tonya i de la resta d'ingredients fins que, sobre la penúltima capa, posem la resta de poma que ens havíem deixat i tapem amb una darrera capa de tonya a trossos fets a mà. Hem d'anar premsant la tonya a mesura que la col·loquem al motle per tal que quede compacte.
Al final, li aboquem per damunt tota la llet, repartint-la bé per tot el motle.
En una cassola en la qual càpia el motle, l'omplim d'aigua fins a una tercera part de l'altura i hi col·loquem el motle del dolç. Hem de procurar que l'aigua estiga lluny de l'alçada del motle.
Enfornem el dolç a un terç de l'altura total del forn. Abaixem la temperatura entre 200 i 180 ºC i el courem durant uns quaranta minuts amb la funció de sota i l'aire. Hem d'anar alerta amb el temps de cuita perquè cada forn és un món.
Passada la cuita, traiem el motle del forn i deixem que es refrede. Ara el posarem durant unes hores (millor d'un dia per a l'altre) al frigorífic tapat amb un plàstic de cuina per tal que s'acabe d'assentar. El desemmotlem i ja ens el podem menjar. Està boníssim i és més bo si es menja al cap d'un parell de dies perquè els sabors s'hi accentuen.

Les verdures a la cuina sempre donen molt de joc. A casa en mengem sovint perquè ens agraden molt. Aquesta vegada va ser en forma d'un pastís salat de verdures que no és del tot vegetarià.
PASTÍS DE VERDURES
INGREDIENTS:
1 làmina de pasta fullosa no congelada
1 got de pésols congelats
2 cebes mitjanes
1 bajoca (=pebrot=pebre) roja gran
1 manoll d'espàrrecs
1 safata de xampinyons laminats
4 ous
1 got de llet vegetal (en el meu cas, d'espelta)
2 hamburgueses de pollastre de Ca Nàcher
1 polsim de pebre i clavell de Ca Manolo
1 polsim bo de sal
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Mantega per untar el motle
PREPARACIÓ:
Untem un motle redó de vores altes amb mantega i estenem la pasta full per damunt, deixant una vora ben alta. Punxem la base de la pasta amb una forquilla perquè no puge quan coga.
Encenem el forn a dalt, a sota i amb l'aire a una temperatura de 250ºC.
En una paella gran, posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i daurem la ceba trossejada a poc a poc fins que estiga ben feta. En estar, l'en traiem i la reservem en un llibrell alt.
A la mateixa paella, posem una altra cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim els xampinyons laminats, la bajoca capolada a trossos menuts i, posteriorment, els pésols congelats.
Mentrestant, tallem les puntes dels espàrrecs i les reservem. La resta dels espàrrecs els fem a trossets i els afegim a la paella, de manera que tots els ingredients es vagen sofregint a foc lent.
En una altra paella, afegim la tercera cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim les dues hamburgueses. En estar, les tallem a trossets molt petits amb l'ajuda d'unes tisores de cuina. Les afegim al llibrell d'abans.
Les puntes dels espàrrecs les posem un un plat i les passem dos minuts pel microones. Les reservem.
Al llibrell on hi havia la ceba, posem la resta d'ingredients i els barregem amb un cullerot de fusta.
En un pitxer alt posem els ous, la llet, el pebre i clavell i la sal. Amb la batedora ho barregem tot.
Aboquen al motle els ingredients barrejats. Li afegim el contingut del pitxer de manera que hi quede ben repartit.
Per damunt, col·loquem les puntes d'espàrrecs que teníem reservades i enfornem el pastís a un terç de l'altura del forn només en funció a sota i amb l'aire. Passats cinc minuts, abaixem la temperatura a 180ºC i continuem coent el pastís durant aproximadament tres quarts d'hora. Hem de vigilar la cuita perquè cada forn és un món.
En estar cuit, el traiem del forn i deixem que es refrede completament abans de desemmotllar-lo. Està millor fred que tebi i, millor encara, d'un dia per l'altre (si en queda).

El pollastre té una carn que permet cuinar-lo de mil maneres. A Beneixama és fàcil trobar-ne de qualitat a qualsevol de les carnisseries del poble. A mi m'agrada particularment el de Ca Nacher, perquè hi trobe, a més, embotits tradicionals i altres carns de qualitat.
POLLASTRE A LA SIDRA
INGREDIENTS:
2 cuixes de pollastre
2 besanques de pollastre (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques)
2 pomes golden
4 cebes mitjanes de Figueres
1 bajoca roja (=pebrot = pebre)
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 botelleta de sidra (25 cl)
1/2 culleradeta de pebre i clavell mòlts
1/2 culleradeta de canella
PREPARACIÓ:
Posem en una paella antiadherent una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i sofregim les cuixes i les besanques de pollastre fins que estiguen daurades i sense cremar-se. Quan estiguen, les reservem a banda.
Pelem les cebes i les tallem a plomes fines.
En la mateixa paella, hi afegim l'altra cullerada d'oli d'oliva, la ceba i un polsim de sal. L'anem sofregint a foc lent fins que estiga tova.
Mentrestant, tallem la bajoca a trossos no massa petits i els afegim a la ceba. Continuem pegant-li unes voltetes.
Aboquem la ceba i la bajoca en una olla de pressió. Li afegim una mica més de sal, la canella i el pebre i el clavell (totes tres espècies les compre sempre de Ca Manolo).
Rentem les pomes i els traiem el cor. Les partim en quatre parts i les posem a l'olla. Damunt, els trossos de pollastre.
Ara toca afegir-hi la sidra i tancar l'olla. Quan haja assolit la pressió adient, n'abaixem el foc i continuem coent el pollastre durant uns 45 minuts.
Quan la pressió de l'olla ho permeta, l'obrim i emplatem el pollastre.
Aquesta recepta és facilíssima de fer i està boníssima. El pollastre
queda tendre i sucós i el brouet està per a menjar-te una barca de pa.

El post-Nadal i Reis sol donar lloc a improvisacions saboroses amb totes les coses bones que sempre queden pels racons. Cada any em promet a mi mateix que no compraré tantes coses, però caic en el mateix: "I si no n'hi ha prou de...". El resultat és que hi ha aliments que poden fer-se malbé i a mi no m'agrada tirar el menjar. Així doncs, "la imaginació al poder!!"
TRENA DE PASTA FULLOSA AMB FOIE, DÀTILS I FORMATGE
INGREDIENTS:
1 base de pasta fullosa
2 cebes de Figueres
8 dàtils confitats sense pinyol
1 bloc de foie trufat de 150g
3 tallades de formatge de cabra
4 cullerades de formatge per a gratinar
1/4 de taronja confitada
Pebre negre coent
1 ou batut
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 200ºC a dalt, a sota i amb aire.
Fem uns talls a la base de pasta full de manera que, posteriorment, en puguem fer una trena. La pintem amb ou batut.
Pelem les cebes, les tallem a plomes i les sofregim a foc molt lent en una paella amb l'oli d'oliva.
Tallem els dàtils a trossos molt menuts i els afegirem a la ceba quan aquesta estiga ja feta una melmelada.
Aproximadament una mitja hora a foc baixet sense deixar de remenar. Quan els dàtils i la ceba hagen estat sofregint-se junts durant uns cinc minuts, els traiem de la paella i ho reservem.
Quan estiga tebi, ho repartim per damunt de la pasta full.
Tallem el bloc de foie trufat a llenques primes i el repartim per damunt.
Esguellem les tallades de formatge de cabra i les distribuïm de manera que cobrisquen tota la superfície. Empolsinem amb una mica de pebre negre.
Tapem el farciment amb les tires de pasta fullosa tot fent-ne una trena i la pintem amb l'ou batut.
Cobrim generosament la superfície amb formatge per a gratinar.
Tallem el quart de taronja confitada a llenques ben fines i les distribuïm per la superfície.
Enfornem la trena a un terç de l'altura del forn i n'abaixem la temperatura a 180ºC. Coem la trena amb la funció de sota i amb l'aire durant uns 30-40 minuts, tot depenent del forn de cadascú. Ha de quedar daurada i sense cremalls.
En estar cuita, la traiem del forn i deixem que s'entèbie. Llavors, ja ens la podem menjar. Està boníssima!!

Es poden fer coses molt bones amb elements senzils que tenim a casa. I de vegades resulten molt vistoses. Aquests mini croissants van tindre molt d'èxit el Nadal passat.
MINI CROISSANTS DE SALMÓ I FORMATGE DE CABRA
INGREDIENTS:
1 base redona de pasta fullosa
1 ou batut
Salmó fumat
Formatge de cabra
1 cullerada de café d'anet sec
1 polsim de sal
PREPARACIÓ:
Engegem el forn i el posem a 200ºC a dalt, a sota i amb l'aire.
Posem la base de pasta full sobre un tros de paper de forn i la pintem amb l'ou batut.
Tallem la massa amb l'ajuda d'un tallador de pizzes en quatre talls per a formar-hi setze triangles de pasta.
En un morter posem el salmó tallat a trossets ben menudets, la sal i la cullerada d'anet sec. Amb el picamà en fem una crema el més homogènia possible.
Podem variar-ne el sabor tot prioritzant el salmó o el formatge. Segons vulguem.
Una vegada estiga la crema a punt, en posem una mica a la part més ampla del triangle de pasta fullosa. L'anem enrotllant a poc a poc fins a fer-ne la forma habitual dels mini croissanets. Els anem col·locant en una safata de forn coberta amb paper.
Amb l'ou batut pintem els croissanets i, en tindre'ls tots fets, els enfornem a la part mitjana del forn.
Passats uns minuts, abaixem el forn a 180ºC i els continuem coent fins que estiguen ben daurats i cruixents. Són boníssims!!.

Que se'ns faça malbé a casa el menjar quan hi ha molta cosa encetada pot passar. Aquesta corona de pasta fullosa és una bona manera de "reciclar" totes eixes restes de coses bones que pul·lulen pel frigorífic els dies de Nadal i Cap d'Any!!
CORONA DE PASTA FULLOSA
AMB CEBA CARAMEL·LITZADA,
PATÉS I FORMATGES
INGREDIENTS:
2 bases de pasta fullosa
2 cebes de figueres
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
3 cullerades soperes de sucre moré
1 cullerada sopera de mel
1/2 got (dels de vi) d'aigua mineral o filtrada
100 g de rovellons de pot
Pebre negre
Patés (al pebre negre, de campanya, foie...)
Formatge de cabra
Formatge Brie
Formatge ratllat sense lactosa
Llavors de lli
1 ou batut
Sal
PREPARACIÓ:
Escalfem el forn a 250 graus a dalt, a sota i amb l'aire.
Posem una de les bases de pasta full sobre la safata del forn i li'n tallem un redolí al centre. Pintem tota la superfície amb ou batut.
Pelem les cebes i les tallem a plomes fines. Posem dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama en una paella antiadherent i hi aboquem la ceba, un polsim de sal, i l'anem sofregint a foc viu al principi i, després, a foc molt suau durant almenys una mitja hora. A cada cert temps, li anem afegint a cullerades el mig gotet d'aigua mineral per tal que la ceba vaja estovant-se i agafant una textura de melmelada. Quan ja està en eixe punt, hi afegim el sucre i la mel i continuem remenant fins que tot es reduïsca a una melmelada de ceba de color marró suau.
Repartim la melmelada de ceba sobre tota placa de pasta fullosa. Li posem una mica de pebre negre.
Tallem a trossets els patés i els formatges i els col·loquem tot al voltant de la corona.
Agafem l'altra base de pasta fullosa i li fem un forat al centre una mica més petit que l'anterior.
Amb cura la col·loquem sobre el farciment i anem unint tots dos cercles de manera que no queden vores per segellar. Pintem la corona per totes bandes amb ou batut. Dels dos cercles que hem retallat de pasta full, en fem unes fulles i les col·loquem sobre la corona com vulguem.
Entre els espais de les fulles, posem llavoretes de lli i formatge ratllat.
Enfornem la corona i, passats cinc minuts, n'abaixem la temperatura a 180 graus i continuem coent-la fins que tinga un aspecte daurat i cruixent.
Llavors, la col·loquem en una plata de servir i a gaudir-ne bona cosa. Està boníssima i no perd gens una vegada freda.

Ahir havia de fer un dolç per a una celebració i vaig estar buscant per la xarxa alguna recepta perquè la meua sogra volia un bescuit d'ametla. Vaig trobar aquesta recepta però la vaig canviar una mica pel que fa a la preparació i per tal d'incorporar-hi xocolate...
BESCUIT D'AMETLA AMB
COBERTURA DE XOCOLATE
INGREDIENTS:
300g d'ametla mòlta
7 ous mitjans
100g de mantega sense sal
200g de sucre
2 sobrets d'impulsor ("Royal")
La ratlladura de 3 mandarines mitjanes
Per a la cobertura:
250g de xocolate "Nestlé" postres
250g de mantega sense sal
4 cullerades soperes d'ametla tallada a daus
1 potet de cireres en almívar
Per al motle:
Mantega
Farina
PREPARACIÓ:
Engeguem el forn i el posem a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Posem a fondre's la mantega en un cassó fins que agafe un color marró daurat. Deixem que s'entebie.
Separem les clares dels rovells i els reservem per separat.
Posem en un llibrell gran els rovells i el sucre i els batem amb la batedora elèctrica fins que blanquege. Hi afegim ara l'ametla mòlta i la mesclem bé amb tot. Hi afegim la mantega fosa que havíem reservat mentre no deixem de batre.
En un altre llibrell alcem les clares a punt de neu fort. Li afegim l'altre sobret d'impulsor i la ratlladura de les mandarines i continuem batent fins que estiguen ben dures les clares.
Amb cura, mesclem les clares amb la resta d'ingredients de manera que en quede una mescla suau i esponjosa.
Greixem el motle amb mantega i farina. Llevem l'excés de farina colpejant el motle suaument sobre la taula.
Aboquem la mescla en el motle i l'enfornem, sobre una reixeta, a la part alta del forn només amb l'escalfor per sota.
Coem el bescuit durant 45 minuts (tot tenint en compte que el temps és orientatiu, perquè cada forn és un món).
Ara és el moment de preparar la cobertura de xocolate. En un cassó derretim la mantega amb el xocolate a foc molt lent de manera que els dos elements es barregen perfectament. Reservem de manera que la cobertura agafe una certa consistència. Si la usem acabada de fer, estarà massa líquida i i regallarà per totes les vores.
En una paella antiadherent, sense oli, torrem una miqueta les ametles tallades a dauets tenint molta cura que no se'ns cremen. Per a això, podem remenar constantment les ametles amb una cullera de fusta.
Passat el temps de cuita, traiem el motle del forn i deixem que hi repose durant uns deu minuts. Passat aquest temps, desemmotllem el bescuit sobre una reixeta i el deixem que perda temperatura i humitat.
Quan estiga a temperatura ambient, li posarem la cobertura de manera que el recobrisca per tota la superfície. Hem de tindre en compte de posar la reixeta i el bescuit sobre un plat gran per tal que el xocolate de la cobertura que regalime, no s'escampe per tot.
Quan la cobertura estiga ja assentada, li posarem les ametles tallades a dauets a poc a poc, fins que cobrim la part de dalt del bescuit.
Posem ara les cireres en almívar tallades per la meitat a la part de dins del bescuit. I ja està.
Queda un bescuit bastant "consistent", per tant, dóna molt de sí i té un sabor deliciós, on es nota l'aroma de la taronja. Addictiu!!!

Hui és el Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià, per això m'he decidit a portar a l'institut aquest bescuit que és una versió d'un altre que vaig trobar ací. Com no podia ser d'una altra manera, havia de dur xocolate!!
BESCUIT DE COCO AMB
COBERTURA DE XOCOLATE
INGREDIENTS:
1 iogurt de sabor de coco
2 potets de coco ratllat (mesura del potet de iogurt)
2 potets de farina de rebosteria
1 sobret i 1/2 d'impulsor (Royal)
4 ous
120g de sucre
100g d'oli d'oliva de Beneixama
1 pessiguet de sal.
Per al motlle:
Mantega
Sucre
Per a la cobertura:
150g de xocolate "Nestlé postres"
125g de mantega
1 cullerada sopera de coco ratllat
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Separem les clares dels rovells.
Posem els rovells en un bol i els mesclem amb el coco, l'oli, el sucre i el iogurt de coco amb l'ajuda d'un batedor manual de varetes.
Tamisem la farina i l'impulsor sobre la mescla anterior i remenem fins que tot tinga un aspecte homogeni.
En un altre bol, alcem les clares amb un pessiguet de sal (molt poca) a punt de neu fort. Quan estiguen, les anirem mesclant amb cura amb el batedor manual de varetes per tal que la mescla quede ben esponjosa.
Ara greixem el motle amb la mantega i l'empolsinem amb sucre. Li peguem un colpet suau per a llevar-li l'excés de sucre, si és el cas.
Aboquem la mescla al motlle i l'enfornem a l'altura del terç inferior del forn.
Quan porte coent-s'hi cinc minuts, n'abaixem l'aire a 180º C i posarem el forn en funció d'aire i a sota.
Courem el bescuit durant quaranta minuts. Quan en faça 35, podem apagar el forn i que s'acabe de coure-hi amb l'escalfor residual. Com sempre, cal tenir en compte que cada forn és un món!
Quan estiga cuit, obrim una mica la porta del forn i deixem que repose a dintre encara durant cinc minuts més. Passat aquest temps, el traiem del forn i el deixem sobre el banc de la cuina fins que estiga tebi. Serà, doncs, el moment perquè el desemmotllem amb cura sobre una reixeta.
Ara prepararem la cobertura, tot desfent el xocolate i la mantega en un cassó a foc molt baix. Quan s'haja fos tot i s'haja homogeneïtzat, deixarem que repose la cobertura fins que tinga un cert grau de consistència, per tal que la puguem treballar millor.
Quan la cobertura haja assolit una certa solidesa, l'abocarem per damunt del bescuit i, quan encara no s'hi haja solidificat del tot, l'empolsinarem amb la cullerada sopera de coco ratllat.
Ens hem d'esperar una estona per tal que el bescuit tinga la cobertura solidifcada per poder-lo col·locar amb cura sobre la plata que vulguem. I ja està. Boníssim!!!

Segur que la combinació li sorprendrà a més d'un, però vos puc assegurar que és deliciosa! De vegades, mescles dos ingredients i et pot eixir un nyap, però en aquest cas, no.
SÉPIA AMB POLLASTRE
INGREDIENTS:
2 sépies netes congelades
1 besanca de pollastre desossada
1 pit de pollastre desossat
4 cebes mitjanes
1 got de pésols congelats
1 got de brou de peix (en aquest cas, fet de bullir uns caps de gamba torrats)
4 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Per a la picada:
6 avellanes fregides
6 ametlles amb pell fregides
4 alls
1 bon pessic de julivert
1 galeta maria
Sal
2 cullerots del brou de la cuita
PREPARACIÓ:
Pelem les cebes i les tallem a mitges llunes fines. Posem en l'olla on courem tot l'oli d'oliva de Beneixama. Hi sofregirem la ceba, amb un polsim de sal, fins que estiga daurada i sense cap cremall. Per a això és important no deixar de remenar mentre la sofregim.
Tallem la sépia neta a trossos no massa grans. Si està encara una miqueta congelada, ens serà més fàcil fer-ne uns talls més o menys iguals. Tallem, també, la besanca i el pit de pollastre a trossos no massa grans tampoc.
Quan la ceba estiga al punt, hi aboquem el got de pésols congelats i no deixem de remenar fins que estiguen quasi cuits. En aquest moment hi afegirem la sépia i el pollastre i continuarem fregint-ho tot plegat sense parar de remenar fins que estiga tot ben sofregit. Ara li afegirem el brou de peix i taparem l'olla de pressió. Quan assolisca la pressió adient, n'abaixarem el foc i ho courem tot durant uns 40 minuts.
Mentrestant, prepararem la picada. En un morter posem sal (no massa), les avellanes, les ametles i els alls tallats a trossets menudets. Ho picarem tot i, al final, hi posarem el julivert i la galeta maria (pot ser de qualsevol altre tipus dolç, un carquinyoli, per exemple). Continuarem picant-ho tot amb la mà de morter fins que la picada tinga un aspecte homogeni.
Quan hagen passat trenta minuts de cuita, n'apaguem el foc i deixem que s'acabe de coure amb l'escalfor que ja té.
Obrim l'olla i en separem dos cullerots del brou i els afegirem a poc a poc a la picada per a deixatar-la. Quan estiga al punt, l'abocarem a l'olla i continuarem fent xup-xup durant cinc o sis minuts fins que el brou de l'olla s'espesseïsca una mica. Hem d'anar-hi alerta perquè, si ens en passem, se'ns pot cremar.
En estar, ho servim i a gaudir-ne. Queda una combinació molt saborosa, amb dues textures diferents: molt tendra la sépia i una mica més sencera la carn de pollastre. Com en molts dels nostres plats, la picada els hi dóna un punt deliciós.

L'altre dia m'abellia fer un dolç per a casa que no fóra massa consistent, d'aquells que te'ls menges i no t'enfita. Pensat i fet!! Pomes i poca cosa més.
FLAM DE COMPOTA DE POMA
INGREDIENTS:
6 pomes golden
3 cullerades de sucre morè
La ratlladura d'un llimó
1 cullerada sopera de canella en pols de Ca Manolo
6 fulles de gelatina
1 got d'aigua mineral o filtrada
Uns quants gerds (per a decorar)
PREPARACIÓ:
Pelem les pomes i les tallem a trossets. Posem les pomes trossejades en una cassola d'acer junt amb el sucre, l'aigua, la ratlladura de llimó i la canella. Encenem el foc i, quan bulla, no parem de remenar fins que estiguen cuites. Hem d'anar alerta que no es quede sense suc.
Posem les fulles de gelatina a hidratar-se durant una bona estona.
Quan la poma estiga ben cuita, apaguem el foc i la passem per la trituradora fins a fer-ne un puré. La tornem a posar al foc i quan estiga a punt de bullir, apaguem el foc i li afegim la gelatina ben escorreguda i la mesclem amb la mescla anterior amb l'ajuda d'un cullerot de fusta. Com que la poma estarà ben calenta, la gelatina s'hi dissoldrà molt bé.
Ara busquem un motlle de silicona on abocarem la compota de poma. Quan estiga fred, el deixarem al frigorífic per tal que la gelatina qualle la poma. Jo la hi vaig deixar durant tota la nit.
Quan l'hem de servir, passem un ganivet esmolat per la vora del motle i l'aboquem sobre la plata de servir. Li posem, llavors, uns quants gerds per damunt i per la vora per a decorar. I ja ens el podem menjar.
Queda molt suau, molt dietètic i boníssim!! I els ingredients són ben fàcils de trobar i encara més senzills d'usar.

L'altre dia em vaig comprometre a dur un pastís salat a l'institut i, per això, vaig pensar que una quix sempre sol quedar bé i que sol agradar a tothom. La veritat és que em va eixir boníssima.
QUIX DE CEBA AMB XAMPINYONS I
FORMATGE DE CABRA
INGREDIENTS:
1 làmina redona de pasta fullosa
4 cebes xicotetes (o 2 de grans)
100 de xampinyons laminats
12 cullerades de formatge de cabra ratllat
1 bric petit de nata per a cuinar
2 ous sencers
2 rovells d'ou
1 puntadeta de pebre i clavell mòlts
Sal
1 cullerada de llavors de rosella
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Mantega per a untar el motle
PREPARACIÓ:
Agafem un motlle i l'untem per dins amb mantega. Retallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que el fons del motlle, el col·loquem a dins i el tornem a greixar amb una mica més de mantega.
Estenem la làmina de pasta full i l'acoblem al motlle de manera que quede uniforme. Punxem tota la base del motle amb una forqueta per tal que quan el posem al forn, la base no puge, com sí que ho faran les vores.
Posem 6 cullerades de formatge de cabra ratllat al fons del motlle. El posem al frigorífic.
Encenem el forn a dalt, a sota i amb l'aire a 200º C.
Pelem les cebes i les tallem a rodelles. En una paella antiadherent posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim la ceba amb un pessiguet de sal fins que tinga un aspecte daurat. Jo m'hi he estat ben bé quaranta minuts ofegant la ceba a foc lent i sense deixar de remenar amb un cullerot de fusta. En traiem la ceba i la repartim per tot el fons del motle.
A la mateixa paella, posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim els xampinyons laminats fins que queden ben sofregits però no gomosos. En estar, els posem repartits per la quix.
En un bol posem els dos ous sencers i els dos rovells. Hi afegim una mica de sal, la puntadeta de pebre i clavell mòlts i la nata per a cuinar. Batem tot amb el batedor manual de varetes fins que tinga un aspecte homogeni. Aboquem la mescla a la quix.
Repartim per damunt de la quix les altres 6 cullerades de formatge ratllat i la cullerada de llavors de rosella.
Posem la quix 10 minuts al frigorífic o 5 minuts al congelador.
Enfornem la quix a un terç de l'altura total del forn. N'abaixem la temperatura a 160ºC i el posem només en funció a sota i amb l'aire.
Coem la quix al forn durant aproximadament 45-50 minuts. Ha de quedar daurada però no cremada. Quan hagen passat 40 minuts, apaguem el forn del tot i el deixem només amb l'aire. Amb la temperatura que queda s'hi acabarà de coure. Com sempre, hem d'anar alerta perquè cada forn és un món.
En estar, l'en traiem i deixem que es refrede abans de desemmotllar-la. La podem servir tèbia o freda del tot.
És deliciosa i combina molt amb tot!! Segur que la faré més vegades.
PASTÍS DE PINYA
15 Oct 2015 11:00 PM (9 years ago)

L'altre dia volia preparar un pastís per a celebrar un sant de casa i em vaig recordar d'un pastís que havia fet fa un munt de temps, tot seguint una recepta de la Gemma Clofent. Aquesta vegada, però, em vaig idear una recepta nova que incloguera una crema de pinya fàcil de fer. El resultat va ser boníssim!! La faré més vegades.
PASTÍS DE PINYA
INGREDIENTS:
2 gots de farina
1 got de sucre
2 sobres d'impulsor
1 beina de vainilla
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got d'oli de girasol
2 pots de pinya de pot en el seu suc (o en almívar)
10 cullerades de sucre
1 culleradeta (de les de café) de vinagre de poma
2 ous
1 pot de cireres confitades
1 poc de colorant groc ("safrà fals")
PREPARACIÓ:
Escalfem el forn a dalt, a sota i amb aire a 200º C.
Posem en un cassó les 10 cullerades de sucre. El posem al foc i quan comence a caramel·litzar-se, hi abocarem la culleradeta de vinagre de poma. Quan el sucre forme un caramel d'aspecte bronzí, l'abocarem en un motle desmutable de 23 cm (hi vaig usar el Drömmar de l'Ikea) fins a cobrir-ne el fons i part de les parets.
Ara traiem la pinya dels pot i l'escorreguem. Tallem els trossos de pinya i els col·loquem de la manera que es veu a la foto.
En necessitarem 11, de les rodanxes de pinya. També hi usarem les cireres confitades. Evidentment, cadascú pot decorar el pastís conforme vulga, només faltaria!!
Ara posem en un llibrell els olis i el sucre i els mesclem amb un batedor de varetes. Sobre aquesta mescla, tamisarem la farina amb l'impulsor i, posteriorment, ho tornarem a mesclar tot amb el batedor de varetes. Li afegirem en aquest moment la raspadura d'una beina de vainilla.
Prepararem ara la crema de pinya: en un bol alt, posem altres 10 rodanxes de pinya i els dos ous. Ho triturarem tot fins que presente un aspecte homogeni. Ara li posarem una mica de colorant perquè quan tallem el pastís es note més el color.
Aboquem la crema de pinya i deixem que es mescle amb els altres ingredients a la seua manera. No cal patir perquè com té una densitat diferent a la de l'altra massa, es col·locarà així com voldrà.
Posem el motle al forn a la tercera part superior i el posem només en funció a sota i amb l'aire. N'abaixem la temperatura a 170 o 160º C i el continuarem coent-hi durant tres quarts d'hora. De tota manera, això és aproximatiu. Cada forn és un món i haurem de vigilar que es faça daurat per damunt però que no es creme. En el meu forn jo el vaig posar sense temperatura quan faltaven 10 minuts per a complir-se els 45 minuts i es va acabar de coure amb la temperatura que el forn havia assolit.
Una vegada cuit, el traiem del forn i deixem que perda temperatura fins que estiga tebi.
Ara serà el moment de desemmotlar-lo sobre una plata i de deixar que es refrede del tot, moment en què el posarem unes hores al frigorífic perquè ens el puguem menjar fresquet i ja està. A gaudir-ne!! El caramel que l'impregna per fora li dóna un gust especial a aquest pastís.

L'altre dia una companya i amiga de l'institut em va donar un cabàs de figues ben madures i, és clar, no donava l'abast amb tanta fruita. Com que tenia ganes de fer-ne alguna cosa diferent, em vaig idear aquesta recepta que va resultar ben gustosa.
QUIX DE FIGUES AMB
FORMATGE BLAU I CEBA
INGREDIENTS:
1 làmina redona de pasta fullosa
20 o 30 figues ben madures
250g de formatge blau
1 ceba grossa de Figueres
Sal
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
3 ous
250 ml de nata per cuinar
2 branquetes de romaní fresc
2 cullerades soperes de sucre
1 culleradeta de farina de dacsa "Maizena"
Mantega per a untar el motle
PREPARACIÓ:
Untem un motle desmuntable d'uns 30 cm de diàmetre i d'uns quatre dits d'alt amb mantega. Tallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que el motle, el col·loquem a dins del motle i el tornem a untar amb més mantega.
Pelem la ceba i la tallem a rodanxes el més primes que puguem. Posem l'oli en una paella antiadherent i hi sofregim la ceba amb un polsim de sal molt lentament fins que quede ben daurada i sense cremar-se. Aquesta és la part més laboriosa perquè ens hi podem passar ben bé mitja hora remenant la ceba a poc a poc. En estar, deixem que perda temperatura i fins que assolisca la temperatura ambient.
Traiem la pasta fullosa de l'envàs i l'estirem una mica amb el corró per tal d'aprimar-la. Si empolsinem l'aprimador amb farina, ens serà més fàcil d'usar.
Col·loquem la pasta full sobre el motle i l'acoblem de manera que hi quede ben repartida pel fons i les vores. Punxem tot el fons del motle amb una forqueta per tal que en coure la pasta no s'infle.
Sobre el fons, repartim la ceba que havíem reservat abans.
Rentem les figues i sense pelar-les, les tallem per la meitat. Les anem col·locant per tot el fons del motle amb la pell cara cap avall.
Posem a escalfar el forn a 200ºC a sota i amb l'aire.
Trossegem el formatge blau i l'anem col·locant per tots els buits entre les figues de manera ben generosa. Hem de tindre en compte que serà un dels elements que més sabor donarà a la quiche.
Deixem el motle una bona estona al frigorífic per tal que la pasta fullosa recupere fredor.
Ara preparem el farciment de la quiche: en un bol de parets altes posarem els ous, la nata i les fulles de romaní tallades a trossets junt amb la farina de dacsa i les dues cullerades de sucre. Triturem tot amb la batedora elèctrica fins que faça bromera. Amb cura l'anem repartint per tota la quiche de manera que quede uniforme però que no tape les figues.
Enfornem el motle a un terç de l'altura del forn i n'abaixem la temperatura a 180ºC. Hi courem la quiche durant uns 30 minuts, tot depenent de cada forn. Quan vejam que per dalt comença a daurar-se, apaguem el forn i la hi deixem uns minuts més. Hem d'anar vius que no se'ns creme.
Quan estiga, l'en traiem i deixem que es refrede dins del motle durant uns minuts.
Passat aquest temps, la traiem amb cura del motle i la posem en una plata que ens agrade i la servim tèbia o calenta. També està molt bona freda del tot.

El món de les amanides és extens i variat. Aquesta té la particularitat que duu una vinagreta de fruits vermells que li dóna un saboret molt i molt especial.
AMANIDA ESTIUENCA 6
INGREDIENTS:
3 tomates de la pera
2 pots de tonyina al natural
Brots fins de lletuga i espinacs frescs
125g de gerds
2 cullerades de llavors torrades de carabassa
5 cullerades de germinats (llentilles, cigrons i soja)
2 cullerades de xarop d'agave (o 1 cullerada de sucre morè)
4 cullerades soperes d'oli d'oliva de Beneixama
Sal
PREPARACIÓ:
Posem aigua a bullir i, quan arrenque el bull, hi posem els germinats i, quan torne a bullir, comptem 30 segons. Els traiem de l'aigua, els refresquem i els reservem.
Tallem les tomates i reservem el suc que desprenen per a una part de la vinagreta.
Ara preparem la vinagreta: en un morter posem un polsim de sal, l'agave, el suc que han amollat les tomates i cinc gerds. Piquem amb el picamà fins a reduir-ho tot a una pasteta. A poc a poc li anem afegint l'oli i anem lligant la vinagreta com si férem un allioli. En estar, la reservem.
Posem al fons del plat els brots fins de lletuga i espinacs. Per damunt, les rodanxes de tomata de la pera. Ara li afegim la tonyina i els germinats. Repartim per damunt la resta dels gerds i ja està.
Quan ho tenim tot ben posat al plat, amanim amb la vinagreta de fruits vermells i la deixem una bona estona al frigorífic perquè ens la mengem ben fresca.
La vinagreta li dóna un toc agredolç suau boníssim i diferent a l'amanida de l'estiu.

Ja feia temps que no publicava cap recepta de pollastre i aquesta m'ha eixit especialment bona. Crec que la repetiré alguna altra volta.
POLLASTRE AMB CEBA, BOLETS I POMA
INGREDIENTS:
2 cuixes i 2 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de pollastre de Ca Nàcher.
1 ceba mitjana
1 poma Golden de Lleida
1 tassa de bolets congelats
5 alls amb pell
6 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got de brou casolà de carn
1 got d'aigua mineral o filtrada
Sal
Per a la picada:
1 dels alls anterior ja cuit
12 ametlles amb pell fregides
1 galeta maria
1 clau d'olor
Sal
1/2 got (dels d'aigua) del brou de la cuita
PREPARACIÓ:
En una cassola antiadherent posem dues cullerades d'oli i hi sofregim els alls (als quals els haurem fet un petit tall a la pell perquè no salten) fins que estiguen daurats i sense cremar-se.
Els traiem de la cassola i els reservem. En eixe oli sofregim el pollastre fins que estiga ben daurat per totes bandes. En estar, el reservem també.
Posem dues cullerades d'oli més a la cassola i hi sofregim, sense deixar de remenar i amb un polsimet de sal, la ceba que, prèviament haurem tallat a làmines. Quan estiga ben daurada i sense cremar-se, la traiem i la reservem.
Afegim a la cassola les dues cullerades finals d'oli i hi sofregim els bolets a foc viu. Els bolets congelats solen amollar bastant líquid per la qual cosa els haurem de fregir a foc fort fins que l'hagen amollat tot i es queden més cruixents.
Posem ara a la cassola la ceba i els alls i fregim tot durant un minut o dos.
Traiem el cor de la poma, li fem un tall poc fondo a la pell al voltant i la partim per la meitat. La posem a la cassola. Col·loquem el pollastre. Aboquem el brou i l'aigua, salem i fem que arrenque el bull.
En eixe moment, n'abaixem el foc i el deixem fent xup-xup durant ben bé una hora i mitja. A cada cert temps, sacsejarem la cassola perquè tot es mescle adequadament. A la meitat de la cuita podem, si volem, capgirar el pollastre per tal que es coga millor de les dues bandes.
Passat aquest temps, prepararem la picada. En un morter posem el clau d'olor, un dels alls cuits, un polsimet de sal, la galeta feta a trossets i les ametles. Piquem tot amb el picamà fins que tinga un aspecte homogeni. A poc a poc li anirem afegint el brou de la cuita per a deixatar la picada. Quan estiga ben deixatada, l'abocarem a la cassola.
Posarem a coure a foc fort primer perquè torne a arrencar el bull i, després, més lentament fins que torne a fer xup-xup durant uns minuts. Ara haurem de sacsejar la cassola una mica perquè el brou lligue i tot agafe el sabor de la picada i el que ja duia.
Passats cinc o deu minuts, apaguem el foc i deixem que repose altres deu minuts perquè els sabors s'assaonen i ja el podem servir. El pollastre està en eixe punt que la carn quasi se separa sola de l'os. Queda un plat gustosíssim i ben fàcil de fer.

L'estiu és un moment perfecte per a gaudir de les amanides. Ací en teniu una altra mostra, ben fàcil i gustosa. I és que, quan fa calor, no abelleixen massa coses.
AMANIDA ESTIUENCA 5
INGREDIENTS:
Brots tendres de lletuga i/o espinacs
Tomates valencianes
Tonyina de pot
Panís (= dacsa = blat de moro)
Surimi
3 culllerades (de les de cafè) de sèsam
Sal
Oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
Rentem els brots tendres de lletuga i els eixuguem ben eixuts. Tallem la tomata a rodanxes i a cada una per la meitat. Les col·loquem en forma d'estrella. Fem un cercle amb la dacsa. Damunt, la tonyina. Tallem les barretes de surimi a trossets i els col·loquem per damunt. Empolvorem per sobre amb el sèsam. Amanim tot amb sal i oli d'oliva de Beneixama i servim o, si la volem més fresca, la fiquem una mitja hora al frigorífic.
Resulta molt fresca i abellidora per a l'estiu o per a qualsevol moment.

Hi ha vegades que prepares un dolç que no saps com t'eixirà i, fins que no el tastes, no t'adones que està boníssim!!! Com és el cas. Té un sabor i una textura boníssims!!! No serà l'última vegada que el faré!! I és que no havia usat mai les pastanagues (que habitualment anomenem com a "carlotes") per a fer-ne un pastís...
PASTÍS DE PASTANAGA I XOCOLATE
INGREDIENTS:
600g de pastanagues o carlotes pelades
1 got i mig (dels d'aigua) de sucre
1 got de llet d'espelta
1 cullerada sopera de canella de Ca Manolo
3 ous
1 pesiguet de sal
1 got d'oli de gira-sol
2 gots de farina
2 sobres d'impulsor "Royal"
1/2 got de gotes de xocolate "Hacendado"
Mantega per a untar el motle
Per a la cobertura:
200g de xocolate "Nestlé" postres
125g de mantega
PREPARACIÓ:
Agafem les pastanagues i les pelem amb el pelador de creïlles. Després, agafem un rall i les ratllem fins que estiguen totes. Les reservem.
En una cassola d'acer, posem les carlotes ratllades, el sucre i la llet i ho escalfem tot sense deixar de remenar fins que bulla. Aleshores, abaixem el foc i seguim bullint durant uns deu minuts fins que estiguen blanes les ratlladures de pastanaga. Les reservem.
En un llibrell de vores altes aboquem el contingut de la cassola, el got d'oli, la canella i ho triturem tot amb la batedora fins que aparega una mescla homogènia. Deixem que es refrede una mica abans d'usar-ho.
Separem les clares dels rovells. Alcem les clares amb un pesiguet de sal fins que estiguen a punt de neu fort.
Mesclem els rovells amb les pastanagues. Cernem la farina i l'impulsor sobre el llibrell i ho mesclem tot, a poc a poc amb un batedor de varetes fins que estiga tot ben mesclat. Hi afegim el mig got de gotes de xocolate i tornem a mesclar.
Amb cura, hi afegim les clares muntades tot anant vius que no s'abaixen.
Untem un motle de corona desmuntable amb mantega. Tallem un cercle com la base del motle, el col·loquem a dins i el tornem a greixar. Hi aboquem la mescla.
Enfornem el motle a la part més alta del forn en funció només de sota i el coem durant mitja hora aproximadament. Alerta, perquè cada forn és un món.
Quan estiga daurat per damunt, traiem el pastís del forn i el deixem sobre el banc de la cuina durant una mitja hora fins que perda temperatura. Llavors, amb molta cura, el desemmotlem sobre una reixeta per tal que perda una mica d'humitat durant una hora com a mínim.
Mentrestant, podem preparar la cobertura. Posem en un cassó la mantega i el xocolate i ho fonem tot a poc a poc, a foc lent, tenint molta cura que no se'ns creme. Quan tot estiga ben mesclat, apartem del foc i reservem. Ens hem d'esperar que la mescla s'endurisca una mica per tal de poder posar-la en una mànega pastissera i decorar la part de damunt del pastís. Les vores les cobrirem amb l'ajuda d'una espàtula o d'un ganivet de tall ample.
Quan ja està decorat, el posem al frigorífic durant una bona estona fins que estiga ben fresquet i ens el puguem menjar. Resulta un dolç boníssim, contundent i d'un sabor especial, diferent.

Aquesta amanida que vos propose avui té un aspecte de mandala ben curiós. Va resultar molt gustosa. No costa gens de fer i servida fresqueta soluciona un dinar estiuenc o un sopar lleugeret.
AMANIDA ESTIUENCA 4
INGREDIENTS:
3 tomaques valencianes ben madures
1 cogombre
1 pebrot italià
1 potet de dacsa
2 potets de tonyina al natural
4 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal
PREPARACIÓ:
Rentem bé totes les verdures. Escorreguem la dacsa i la tonyina.
Tallem les tomates a rodanxes no massa primes i les disposem sobre el plat. Pelem el cogombre i el tallem a dauets i el posem al centre. Repartim la dacsa pel voltant del cogombre. Tallem el pebrot italià a rodanxes primes i el repartim per damunt de la dacsa. Salem tot. Posem la tonyina al centre. Amanim amb oli d'oliva de Beneixama i la deixem una bona estona al frigorífic fins el moment de servir-la ben fresca a taula.
Boníssima i refrescant per a l'estiu!!

El torró de Xixona és el que més m'agrada. Malauradament només en pots menjar a l'època de Nadal. Per això sempre procure comprar-ne un parell o tres de pastilles d'aquest torró per poder consumir-lo en altres moments de l'any quan ja se'ns passa l'embafor dels dolços nadalencs. Aquesta vegada l'he usat per tal de fer-ne una gelatina molt senzilleta i no excessivament calòrica.
GELATINA DE TORRÓ DE XIXONA
INGREDIENTS:
450g de torró de Xixona sense sucres afegits
1 paquet de 500g de formatge Quark de 3% de greix
1 got de llet d'espelta
5 cullerades d'aspartam
7 fulles de gelatina
PREPARACIÓ:
Posem a hidratar les fulles de gelatina en aigua mineral o filtrada. Ratllem el torró amb un rall sobre un bol alt.
Posem a escalfar la llet d'espelta fins que quasi assolisca el punt d'ebullició.
Hi afegim la llet d'espelta, l'aspartam i el Quark. Batem fins que tot tinga un aspecte homogeni, amb cura de no cremar-nos.
Agafem les fulles de gelatina i fem que es dissolga be amb la resta dels ingredients. Mesclem tot amb un batedor manual de varetes.
Aboquem la mescla en un motlle de silicona i, quan s'haja entebiat, el posem al frigo durant unes hores per tal que es qualle.
Moments abans de servir-la, posem el motlle en un bol amb aigua bullent durant uns segons fins que notem que es desapega. Amb un colp sec, el posem en la safata que vulguem.
Està boníssim i no resulta una recepta especialment calòrica.
Nosaltres la vam servir amb una bola de gelat de xocolate d'Alonso de Beneixama.
Aquesta recepta també la podem fer amb ingredients més habituals, com ara, emprant-hi torró de Xixona amb sucre, nata líquida en comptes de formatge Quark descremat i deu cullerades de sucre glacé en comptes de l'aspartam. Hem de tenir en compte que els postres frescs resulten menys dolços una vegada preparats.

Una bona manera de menjar sa i fresquet a l'estiu són les amanides. La que vos propose només té quatre cosetes, però la fan ben gustosa.
AMANIDA ESTIUENCA 3
INGREDIENTS:
Tomates valencianes
Cebes tendres
Lloms de bonítol de qualitat
Olives
Oli d'oliva de Beneixama
Sal de Maldon
PREPARACIÓ:
Tallem les tomates valencianes a rodanxes d'almenys mig centrímetre de gruix. Les posem en una safata. Tallem les cebes tendres a rodelles ben fines, quasi transparents. En posem un parell de cercles o tres de ceba tendra damunt de cada tomata. Salem.
Traiem els lloms de bonítol i els distribuïm sobre la tomata. Hi afegim les olives i reguem tota l'amanida amb el setrill d'oli d'oliva de Beneixama.
La deixem una estona al frigo perquè estiga ben fresqueta i a gaudir-ne bona cosa!!
GEGANTS DE GEL
13 Aug 2015 10:42 PM (9 years ago)

GEGANTS DE GEL
Què fa que una persona fuja de tot i busque l'última frontera? Un grup d'essers humans coincideixen, per raons diverses, en un cul de món. Cadascú porta al damunt una motxilla que és més o menys feixuga segons la pròpia trajectòria vital. És Nadal, a prop de Cap d'Any i no ho celebraran de manera tradicional.
Això que explique podria ser un resum molt succint del començament del llibre "Gegants de gel", perquè la història que ens explica Joan Benisiu, nom de ploma del nostre Josep Martínez Sanchis, és molt més complexa, més original, més polièdrica.
A partir de camins personals diversos, l'autor va teixint tot de vies que ens duen per la història, per altres llibres, per la música. Tot un univers de referències on, puntualment, podrem descobrir-hi algun detall de la pròpia experiència vital de l'autor i d'algun avantpassat seu que reconeixerem fàcilment. Tot molt ben lligat, sense que sobre ni hi falte res. Un veritable plaer literari que t'enganxa des del primer moment i et fa desitjar continuar llegint per tal de veure com acabaran les diferents històries que s'entrecreuen per conduir-nos a un final sorprenent.
L'autor fa un exercici de randa literària de boixets subtils i et mostra tot un munt de referències llibresques, musicals i històriques que ha anat destil·lant i ens en dóna petits tastets que guien la nostra lectura. Un camí que ens fa transitar per espais comuns i d'altres de ben particulars que l'autor ha anat assimilant al llarg d'una vida que intuïm voltada de llibres, de lectures curioses i de músiques més o menys conegudes. Tot plegat ben amanit per tal de fer-nos passar unes estones de lectura deliciosament distreta, amb la dosi adient d'intriga, misteri, enamorament, crims i un munt de tocs més.
He de confessar que me la vaig llegir d'una tirada. Em va enganxar des del primer moment i és d'aquells llibres que quedes molt satisfet quan l'has acabat i, alhora, una mica trist, també, per haver-lo acabat i no poder continuar llegint-hi més històries.
És un llibre recomanable per a l'estiu i per a qualsevol època de l'any. Fantàstic, Josep!
Imatge trobada a: www.ccma.cat

Els pastissos de xocolate sempre ixen bons i n'hi ha que els pots versionar tot canviant-hi algun ingredient. Aquesta recepta és una versió amb més fruita d'un pastís de peres i xocolate que ja vaig preparar fa un temps. La veritat és que el resultat no va decebre gens. La pera i la bresquilla amb el xocolate fan molt bon conjunt i en són una variació interessant.
PASTÍS DE PERES, BRESQUILLES
I XOCOLATE
INGREDIENTS:
1 làmina de pasta fullosa
125g d'ametlla mòlta
180g de mantega
160g de sucre
1 puntadeta de canella de Ca Manolo
3 ous
180g de xocolate Nestlé postres
1 cullerada (o dues) de cacau Valor pur en pols
1 pera conferència gran
3 bresquilles
6 cullerades de melmelada de bresquilla
3 cullerades d'aigua mineral
Mantega per untar el motlle
PREPARACIÓ:
Desfem el xocolate amb la mantega en un cassó a foc molt lent remenant
constantment. Quan encara no estiga desfet del tot, el separem del foc i
continuem remenant fins que estiga desfet completament.
Batem els ous i els afegim al xocolate i els mesclem amb el batedor de
varetes. Sense deixar de remenar, hi afegim el sucre, la puntadeta de canella i l'ametlla mòlta.
Untem un motlle desmuntable amb mantega. Retallem un tros de paper de
forn de la mateixa mida que el fons del motlle. El col·loquem a dins i
el tornem a greixar amb més mantega.
Engeguem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Col·loquem la làmina de pasta fullosa en el motlle i li punxem tot el fons per tal que en coure el pastís, no puge.
Aboquem la mescla de xocolate al motlle.
Pelem la pera i les bresquilles i les fem a llenques sense deixar cap
llavoreta. Disposem els trossos per damunt i enfornem el pastís. En eixe moment, abaixem el forn a 170º C.
Coem el pastís durant uns 45-50 minuts, tot tenint cura que no se'ns
creme. Cada forn és un món. En estar cuit, el traiem del forn i el
deixem que s'entebie.
Ara posem en un cassó la melmelada i l'aigua i l'escalfem una mica.
Passem la melmelada per la batedora i amb un pinzell pintem la
superfície del pastís perquè quede ben lluent.
Quan estiga fred, el col·loquem al frigorífic per tal que el puguem servir ben fresquet. I ja està, a gaudir-ne bona cosa!!

A Beneixama li diem "facegura" al que en moltes altres parts del domini lingüístic català li diuen "pilota". És la clàssica "pilota del putxero" que a Beneixama duu magre, julivert, pa remullat, sal, canella, pinyons i altres ingredients segons a cada casa. La podem fer a casa o, si estem més mandrosos, la podem comprar feta a la nostra carnisseria de confiança. En el meu cas, Ca Nàcher, però a qualsevol carnisseria de Beneixama es fa bon producte. El plat que he preparat hui és un reaprofitament de la salsa de magre amb rovellons però amb facegura. És preparar cosetes noves tot reutilitzant el receptari tradicional de Beneixama, que és boníssim!!
FACEGURETES AMB SALSA DE ROVELLONS
INGREDIENTS
600g de facegura de Beneixama (3 facegures) de Ca Nàcher
600g de rovellons de pot
3 cebes mitjanes
4 cebes petites
50g de pinyons
6 claus d'olor
8 cullerades d'oli de Beneixama
Sal
1 got de mistela
1/2 got d'aigua mineral o filtrada
PREPARACIÓ:
Dividim cada facegura en 16 parts i en fem de cadascuna mini faceguretes.
En una paella gran, posem l'oli i hi sofregim a foc viu lleugerament les
faceguretes fins que estiguen dauradetes. En estar les traiem de la
paella i les reservem.
Obrim els pots de rovellons, els rentem i els fem a trossets.
Pelem les cebes i les tallem a plomes. En la mateixa paella d'abans
les anem sofregint amb una mica de sal. Primer a foc viu i, després, a poc
a poc, sense deixar de remenar.
Quan la ceba estiga quasi transparent, li aboquem els rovellons, els
pinyons i una mica més de sal. Continuem sofregint sense deixar de
remenar.
Aboquem el contingut de la paella en una olla, els claus d'olor i damunt les faceguretes.
Li posem la mistela i l'aigua i posem a coure les faceguretes a a foc fort
fins que arrenque el bull. Llavors, l'abaixem i continuem la cuita fent xup-xup
durant almenys una hora.

En estar, les reservem i quan estiguen tèbies, les servim.
Boníssimes i per a sucar-hi una barra de pa sencera!!
És un plat que està més bo fet del dia anterior i tornat a encalentir, però és ben difícil que en quede d'un dia per l'atre...